Un petit record

Per Sant Jordi...

De llibres i roses avui tothom en porta perquè és el que toca. De bons llibres no us en parlaré, però sí de la flor que avui humilment us regalaré.

De la rosa que jo no vull, en podria fer un bon recull...
Cada any arriba Sant Jordi i, com cada any, veig roses que no m'agradaria mai haver vist.

La rosa de la veritable amistat és la que jo avui veig més necessària i per això a tots us la vull regalar. De ben segur que paraules per definir-la en falten, però les que hi ha crec que són essencials:


"Qui té un veritable amic té un tresor"


Bona Diada a tothom!!

Fins quan?!

http://www.3cat24.cat/noticia/272338

Ja sabem tots que no podem vèncer sempre la fatalitat. Però sí que tinc la sensació que la sol·lució a determinats problemes sempre és com a resposta a un fet tràgic, negligència... Cal esperar, a què?
Quants anys i anys fa que es reclama el soterrament de la via?
Quantes més morts calen per a què el projecte es faci realitat?
M'he quedat parada davant la notícia. Segons els mitjans de comunicació "des de començaments de 2008 és la segona mort en aquest pas a nivell... està previst el soterrament de la via..." però ningú diu que després de les obres de soterrament de les vies del tren hi haurà les obres d'instal·lació de les vies del trambaix just a sobre de les que ara hi ha.
No són les vies un perill???? O ho són només les de Renfe????

La nova política de l'aigua

Hola de nou,
malgrat la gravetat de la situació actual de sequera no vaig poder deixar de riure davant d'aquest nou gag de Polònia dijous passat. Jo pensava -fins fa no pas massa- que els polítics feien coses serioses per nosaltres. Quan he vist això, tot i ser ficció, em pregunto quin grau de realitat hi ha: quantes vegades sens ha dit que allò del canvi climàtic quedava molt lluny, ... i pel què fa a recursos hídrics i innovació en aquest camp sembla que fins ara ens hem refiat d'aquest do tan escàs aquests dies: la pluja. I ara, què fan: ballen, canten (desafinant si pot ser!), i porten espelmes a la Moreneta. Aquesta és la nova política de l'aigua! Hi col·labores?

Un petit Mozart a la play

Qui canta els mals espanta

O si més no, això assegura la doctora Gertraud Berka-Schmid, psicoterapeuta i professora de la Universitat de Música i Art de Viena. O sigui que allò que fa temps que diem els músics es va demostrant científicament: que la música és un llenguatge i que no només ens permet establir comunicació amb els altres sinó que també contribueix al nostre desenvolupament com a persones.
Segons l'estudi: "Cantar genera harmonia a nivell psíquic i reforça el sistema inmunitari (...)"
Interessant article que val la pena llegir i practicar, canteu bé o no (perquè si feu ploure tampoc anirà gens malament!).
Salutacions!
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080315/53445427449.html

Ja sóc aquí!

Hola a tothom,
no sé ben bé ni com ni per què, però: ja sóc aquí! M'he animat a obrir aquest bloc una mica per tot i per res alhora. Us convido a fer-hi una passejada de tant en tant i, si us animeu, em podeu deixar els vostres comentaris.
Salut i fins aviat!!